Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
CATUL
|
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i que les murmuracions dels vells massa severs no valguin per a nosaltres més que un as.
Els sols es poden fondre i tornar a sortir;
però nosaltres, una vegada s'ha post el nostre breu dia, hem de dormir una sola nit que mai no s'acaba.
Fes-me mil besades, després cent,
després mil més, després altra vegada cent, després altres mil encara, després cent;
després, quan haurem arribat a molts milers, n'embullarem el compte perquè no el sapiguem o perquè cap envejós no ens pugui ullprendre
quan sàpiga que han estat tants els besos.
|
